Pol Roig Valldosera

Concierto barroco és una aproximació musical i escènica a la novel·la homònima escrita el 1974 per Alejo Carpentier. En una posada en escena sense diàlegs, una sèrie d’objectes culturals serveixen de fil conductor del relat, que s’articula també a partir de la interpretació de diferents obres musicals extretes de la novel·la. Els mateixos músics, caracteritzats com els compositors i personatges que hi apareixen, protagonitzen aquest exercici que busca connectar les obres musicals amb els seus contextos originals, desmembrant les fonts històriques de l’exercici ficcional que permet a Carpentier imaginar els buits del relat oficial. Veure la pàgina sencera

Una instal·lació es desplega en l’espai com un gran instrument musical. Els dos espais de la trama, la casa i el bosc, es desconstrueixen mútuament: els materials de la casa —bigues, portes, mobles, canonades— han estat desmembrats i suspesos en l’espai seguint el patró d’un bosc, que els intèrprets percuteixen i freguen, creant una composició musical en directe.

L’espectador observa a través d’un tul una habitació sense portes ni finestres. A l’interior, un home i una dona mantenen un diàleg, en un delicat duet operístic. A partir d’una relectura del llibret de Miró i la partitura de Cruixent, la posada en escena articula un comentari sobre les tecnologies de monitoratge. Veure la pàgina sencera

Un homenatge a l’enigmàtica acció musical de Carles Santos i Pere Portabella durant el seu empresonament a la Model, de la qual no en queda cap registre documental. Una processó estàtica de vuit tubes, encapçalada per la violinista i compositora, s’eleva sobre sis pedestals blancs disposats al llarg de la galeria quarta de la presó. A través del so i de la ressonància de l’espai, els vuit músics fan un intent de processionar cap a un passat irrecuperable sense moure’s del seu lloc.

Fotografia (2-7): Alba Yruela / Octavilla: Pol Roig
Construcció: Andrea Casado / Ajudantia: Dan Fernández

Mercè Rodoreda va confeccionar aquesta camisa per a Nicole Fenosa durant el seu exili a París, on cosia com a forma de supervivència. La camisa, conservada al museu, serveix de punt de partida a l’exposició que explora l’exili i la relació entre Rodoreda i els Fenosa.

Un fil de cotó penja de la camisa i recorre la sala, connectant les obres. Al llarg del seu trajecte, petites alteracions ampliades amb lupes formen una seqüència d’esdeveniments gairebé imperceptibles, traslladant a l’espai el gest mínim de construir un relat. Els gestos domèstics, el treball invisible i les restes materials es converteixen en llocs des d’on recompondre una història.

Ajudantia: Amalia S-P De Nieves
Construcció de l’artefacte lumínic: Laura Sebastianes
Abril de 2026.

Ofrena musical gira al voltant d’un artefacte en forma de tríptic. Aquest, portador dels programes iconogràfics de l’edat mitjana, abandona la seva condició d’inert en ser intervingut i activat per les artistes. Pol Roig i Erika Michi despleguen una sèrie de mecanismes inspirats en el teatre del truc i de l’autòmat, combinant les arrels de la imatge en moviment amb la tecnologia digital. La composició sonora en directe d’Ari Cardozo serveix de pols i d’impuls a l’acció, i converteix a les intèrprets en activadores d’un espai sense dimensions. El tríptic, armari, «secretaire» o biombo, opera com a objecte mirall i permet el desplegament d’un seguit de breus esquetxos que se superposen en un collage de llenguatges abstractes i concrets, per a conformar una mena de monòleg interior. Una proposta que busca pervertir l’experiència cognitiva de l’espectador obrint nous modes de temporalitat i espais recòndits d’intimitat. Veure la pàgina sencera